Ruta de la plata: 08-07-2008: VALENCIA DE DON JUAN (COYANZA)

Etapa tranquila i ràpida. L'hem feta tota per asfalt, encara que es pot fer quasi tota per camí de terra, ja que des de Valencia de D. Juan fins a Palanquinos (uns 18 kms) hi ha un camí de terra paral·lel a sa carretera que hem seguit (LE-523), i des de Villacelama fins a Mansilla (uns 5 kms), també. Després des de Mansilla fins a Puente Villarente (uns 7 kms) hi ha el camí francès de Santiago, i des de Puente Villarente fins a Devesa de Curueño (uns 18 kms) hi ha un camí de terra paral·lel a sa carretera que hem fet (CL-624).

Sa temperatura ha estat més bé fresqueta (ha fet fred quasi tot el matí) per la qual cosa mos hem hagut d'agrigar.

Hem partit de VALENCIA DE DON JUAN (antigament es deia Coyanza) a les 8 h cap a FRESNO DE LA VEGA (6 kms) i tot seguit cap a GIGOSOS DE LOS OTEROS (4.5 kms), JABARES DE LOS OTEROS (4 kms), PALANQUINOS (4 kms), VILLANUEVA DE LAS MANZANAS (2.5 kms), VILLACELAMA (2.5 kms) i MANSILLA DE LAS MULAS (4 kms) sense cap incidència destacable. A Mansilla mos hem aturat a segellar ses credencials i a berenar. Hem descansat una hora i hem continuat el camí capa a PUENTE VILLARENTE (7 kms) per sa N-601. Durant aquest trajecte hem recordat el camí francès que varem fer fa quatre anys. Hem tornat a veure peregrins (bastants) que feien el camí.

Des de Puente Villarente hem pres sa carretera comarcal CL-624 cap a SANTIBÁÑEZ DE PORMA (5 kms), MORAL DEL CONDADO (6 kms) i DEVESA DE CURUEÑO (8 kms), on mos hem desviat cap a l'esquerra, direcció León, per agafar, a la dreta (200 mts), sa comarcal LE-321 direcció LA VECILLA.

Sa ruta, sense incidències i per un paisatge magnífic, verd, amb molta d'aigua per tot, ha estat BARRILLOS DE CURUEÑA (a 2,5 kms de sa cruïlla), GALLEGOS DE CURUEÑA (2,5 kms), SANTA COLOMBA DE CURUEÑO (1 km), LA MATA DE CURUEÑO (4 kms), PARDESEVIL (2,5 kms), LA CÁNDANA DE CURUEÑO (2,5 kms) i LA VECILLA DE CURUEÑO (3 kms), des d'on escric aquestes línies. És un poble petit però molt maco.

A La Vecilla mos hem instal·lat a s'hostal Las Hoces, a de vora s'estació del tren. Eren prop de la una del migdia.

He de dir que s'invent d'en Tomeu de posar ses varilles en diagonal al meu portabultos per enganxar bé ses beasses ha funcionat de meravella fins ara. No he tornat tenir cap problema amb elles, i ha aguantat bé. Gràcies, Tomeu!

Demà enfilam ja sa serralada cantàbrica i passarem cap a Astúries per una pista de terra. Veurem com anirà.