10-07-08: BUSTIELLO - GIJÓN (64 kms)

S'etapa de Bustillo a Gijón és de 60 kms, però per arribar a sa platja de San Lorenzo són 4 kms més.

Una etapa per carretera plena de ciclistes locals, especialment arribant a Gijón, on el Alto de la Madera, a 10 kms de Gijón, es veu que és molt popular.

El dia abans, s'horabaixa, varem arreglar un munt de parxes de sa meva bici. Es veu que varem passar per alguna zona d'espines i em vaig endur el premi gros.

Hem partit de BUSTILLO a les 9.15 h, ja que a s'albergue teníem berenar inclòs i el servíen a partir de les 8.30 h, cap a MIERES (7 kms). Hem travessat mig poble seguint sa carretera, i quan hem arribat a l'esglèsia hem girat a ma dreta per agafar s'AS-111, direcció LANGREO. Comença una pujada bastant dura d'uns 7 kms al Alto de Santo Emiliano (SANTU MIANU). Una vegada coronat el Alto, baixam ràpidament cap a LANGREO (12.5 kms). Per sortir de Langreo ha estat un caxondeo, ja que hem tardat més de mitja hora per trobar s'AS-246 que és s'antiga carretera de Langreo a Gijón. Per trobar-la hem hagut de demanar un munt de vegades i finalment la varem trobar. Immediatament comença una pujada de 2.5 kms cap a GARGANTADA, que és dureta quan ja duus uns quans kms a ses cames, vas cansat i fa calor.

Des d'aquí, baixada llarga cap a NOREÑA, sempre seguint s'AS-246, i després cap a FIGARONA per enfilar 3.5 kms de pujada cap a l'ALTO DE LA MADERA, des d'on baixam, durant 10 kms, cap a GIJÓN. Durant sa baixada hi ha unes vistes precioses, tant de sa ciutat com de sa costa.

Devers la una del migdia arribavem a Gijón. Faltant 3 kms per arribar he marcat el kilòmetre 1000 de sa ruta al meu rellotge.

Tot d'una que hem arribat mos hem dirigit cap a sa platja de San Lorenzo, on hem finalitzat oficialment es viatge.

Més tard mos hem trobat amb ses nostres famílies i hem anat a dinar d'una parrillada de carn, que és molt bona. Es vespre hem celebrat s'èxit del viatge per la via de la plata amb una mariscada extraordinària, a un lloc molt bo: Casa Desy-Pochi, molt prop de Quintueles. Totalment recomanable! Quantitat, qualitat, tracte exquisit i preu molt bo!

09-07-2008: LA VECILLA DE CURUEÑO - BUSTIELLO (71 kms)

Etapa fantàstica. Possiblement sa millor de totes. Hem anat per paisatges fabulosos i hem arribat a sa sempre verda Astúries. Ja fa uns quans dies que circulam a més de 700 mts d'altitud, i això es nota amb sa temperatura i amb sa marxa.

Hem partit de LA VECILLA DE CURUEÑO, a uns 1100 mts d'altitud cap a VALDEPIÉLAGO (1.5 kms), per una carretera asfaltada, estreta però sense trànsit. Eren les 8.15 h i feia mot de fred (mos han dit que devíem estar a uns 10 ºC). Tota s'ascenció cap al PUERTO DE VEGARADA (1555 mts d'altitud), que està a 27 kms de La Vecilla, l'hem feta per sa mateixa carretera. Molt de verd, vorejant el riu Curueño, amb paisatge de somni. Molt agradable. Sempre pujant, amb pujada suau tot el temps fins als últims 5 kms on sa pujada ja és dura.

Seguint aquesta carretera, la LE-321, hem passat pels pobles de VALDIPÉLAGO (1.5 kms), NOCEDA DE CURUEÑO (3.5 kms), TOLIBA DE ABAJO (10 kms), on mos hem aturat a berenar, LUGUEROS (0.5 kms), CERULLEDA (4.5 kms) i REDIPUERTAS (2 kms), que és el darrer poble abans de travessar el coll. 7 kms després de Redipuertas arribam al coll de Vegarada on entram a Astúries i on comença una davallada vertiginosa, espectacular, meravellosa i ... no tenc més qualificatius per descriure-ho. Camí de terra en forta pendent. Durant 13 kms de davallada espectacular hem passat per RIO ALLER (9 kms), on acaba es camí de terra i comença a ser asfaltat, LA PARAYA (3 kms), CASOMERA (1 km), LLAMAS (3 kms) i COLLANZO (2 kms), on ja agafam sa carretera AS-253 direcció CABAÑAQUINTA (7 kms). A Cabañaquinta en Toni ha fet parxe, per tant mos hem aturat a arreglar-ho i hem aprofitat per reposar forces i descansar una mica.

Al cap d'una hora hem représ sa marxa cap a MOREDA (10 kms) per sa carretera AS-112, i d'aquí cap a BUSTIELLO (3 kms) on hem quedat a s'albergue per dormir. Arribavem cap a les 14 h.

Demà serà sa darrera etapa. Sa que mos durà a Gijón. Haurem fet, comptant alguns kilòmetres que hem fet dins de poblacions per visitar-les, uns 1000 kms. Sa veritat és que ha valgut la pena.

Demà serà el darrer apunt d'aquest viatge.

08-07-2008: VALENCIA DE DON JUAN (COYANZA) - LA VECILLA DE CURUEÑO (74 kms)

Etapa tranquila i ràpida. L'hem feta tota per asfalt, encara que es pot fer quasi tota per camí de terra, ja que des de Valencia de D. Juan fins a Palanquinos (uns 18 kms) hi ha un camí de terra paral·lel a sa carretera que hem seguit (LE-523), i des de Villacelama fins a Mansilla (uns 5 kms), també. Després des de Mansilla fins a Puente Villarente (uns 7 kms) hi ha el camí francès de Santiago, i des de Puente Villarente fins a Devesa de Curueño (uns 18 kms) hi ha un camí de terra paral·lel a sa carretera que hem fet (CL-624).

Sa temperatura ha estat més bé fresqueta (ha fet fred quasi tot el matí) per la qual cosa mos hem hagut d'agrigar.

Hem partit de VALENCIA DE DON JUAN (antigament es deia Coyanza) a les 8 h cap a FRESNO DE LA VEGA (6 kms) i tot seguit cap a GIGOSOS DE LOS OTEROS (4.5 kms), JABARES DE LOS OTEROS (4 kms), PALANQUINOS (4 kms), VILLANUEVA DE LAS MANZANAS (2.5 kms), VILLACELAMA (2.5 kms) i MANSILLA DE LAS MULAS (4 kms) sense cap incidència destacable. A Mansilla mos hem aturat a segellar ses credencials i a berenar. Hem descansat una hora i hem continuat el camí capa a PUENTE VILLARENTE (7 kms) per sa N-601. Durant aquest trajecte hem recordat el camí francès que varem fer fa quatre anys. Hem tornat a veure peregrins (bastants) que feien el camí.

Des de Puente Villarente hem pres sa carretera comarcal CL-624 cap a SANTIBÁÑEZ DE PORMA (5 kms), MORAL DEL CONDADO (6 kms) i DEVESA DE CURUEÑO (8 kms), on mos hem desviat cap a l'esquerra, direcció León, per agafar, a la dreta (200 mts), sa comarcal LE-321 direcció LA VECILLA.

Sa ruta, sense incidències i per un paisatge magnífic, verd, amb molta d'aigua per tot, ha estat BARRILLOS DE CURUEÑA (a 2,5 kms de sa cruïlla), GALLEGOS DE CURUEÑA (2,5 kms), SANTA COLOMBA DE CURUEÑO (1 km), LA MATA DE CURUEÑO (4 kms), PARDESEVIL (2,5 kms), LA CÁNDANA DE CURUEÑO (2,5 kms) i LA VECILLA DE CURUEÑO (3 kms), des d'on escric aquestes línies. És un poble petit però molt maco.

A La Vecilla mos hem instal·lat a s'hostal Las Hoces, a de vora s'estació del tren. Eren prop de la una del migdia.

He de dir que s'invent d'en Tomeu de posar ses varilles en diagonal al meu portabultos per enganxar bé ses beasses ha funcionat de meravella fins ara. No he tornat tenir cap problema amb elles, i ha aguantat bé. Gràcies, Tomeu!

Demà enfilam ja sa serralada cantàbrica i passarem cap a Astúries per una pista de terra. Veurem com anirà.

07-07-2008: MONTAMARTA - VALENCIA DE DON JUAN (91 kms)

Mos hem aixecat a les 7 h i hem partit cap a un bar per fer un cafè amb llet (uns 500 mts cap enrera d'on erem). Cap a les 7.45 h hem partit per carretera (N-630) cap al primer poble, FONTANILLAS DE CASTRO. Podíem agafar el camí de terra que va paral·lel a sa carretera, però es cansament que duim damunt i que es paisatge que es veu des del camí és el mateix, mos ha fet decidir fer tota s'etapa per carretera. D'aquesta manera hem fet, d'una tirada, FONTANILLAS DE CASTRO (11 kms), RIEGO DEL CAMINO (4 kms) , GRANJA DE MORERUELA (7 kms) i SANTOVENIA DEL ESLA (8 kms), on mos hem aturat a berenar.

Mos han servit un entrepà de cuixot salat semblant al que li varen donar a n'en Toni a dalt del Puerto de Béjar. Era kilomètric!

Es trànsit per sa N-630 és molt dens, però una vegada passat Riego del Camino, hi ha una bifurcació que agafa sa N-631, direcció Palacios de Sanabria, on sembla que tothom l'agafa, ja que a partir de llavors sa carretera ha tingut molt poc trui.

Una vegada berenats i descansats, hem continuat cap a VILLAVEZA DEL AGUA (6 kms), BARCIAL DEL BARCO (2 kms), VILLANUEVA DEL AZOAGUE (6 kms) i BENAVENTE (4 kms), on hem entrat per veure una mica es poble i fer algunes compres. En realitat, només he comprat jo i m'he comprat una camiseta de ciclista màniga llarga ja que el temps és fresquet, sobre tot el matí.

Des de Benavente hem partit sempre per sa N-630 cap a León. Hem passat per CIMANES DE LA VEGA (15 kms), VILLAQUEJIDA (2,5 kms) i TORAL DE LOS GUZMANES (11 kms). Aquí, al final del poble i prop d'una benzinera, hi ha una rotonda. Agafant sa sortida cap a la dreta (no hi ha indicacions de cap classe), sortim de sa N-630 i anem a una carretera comarcal que mos ha duit a VILLADEMOR DE LA VEGA (2,5 kms), SAN MILLÁN DE LOS CABALLEROS (0,8 kms) i, finalment, a VALENCIA DE DON JUAN (3,5 kms), on mos aturam a descansar i a dormir. Eren prop de les 14 h.

A Valencia de D. Juan mos hem allotjat a un hostal rural (Hostal rural La Asturiana), molt a prop del quarter de la Guàrdia Civil. És un lloc molt ben acondicionat. Habitacions espacioses i confortables, i s'hostal completament renovat.

Afortunadament, sa temperatura ha acompanyat per fer s'etapa. Tot lo dia ha fet entre 12 i 18 ºC. De fet hem tingut fred qualque estona (això no és Sevilla!).

S'horabaixa l'hem dedicat a visitar es poble, que és molt maco, i a descansar. Demà, més.

06-07-2008: SALAMANCA - MONTAMARTA (94 kms)

Etapa fàcil. D'entrada hem descansat 45 min. més que els altres dies, ja que mos hem aixecat a les 7.00 h. Havíem quedat amb en Luís per fer un cafè a les 7.45 h i cap a les 8 hem fet un xocolata amb xurros (o cafè amb llet). En Toni s'ha empassolat un altre entrepà de campionat!

Abans de res, ahir horabaixa mos varem dedicar a recórrer sa part antiga de Salamanca. Una ciutat impressionant! Hi havia un munt de noces, per tant, per tot arreu hi havia convidats molt ben vestits, cotxes antics pels nuvis, etc.

Es vespre varem anar a fer un aperitiu a sa "Taberna Celta", al carrer Peña Primera. Mos varen fer un pop a la gallega extraordinari i ho varem regar amb una copa de ribeiro. Molt bo. A s'hora de pagar, l'amo mos va convidar, ja que per ell, els primers peregrins que arriben a sa seva taberna es mereixen que els convidi. Un detall únic!

Com deia, després de berenar, cap a les 8.30 h hem partit cap a ALDEASECA DE ARMUÑA, sempre guiats per en Luís. En poc temps hi hem arribat, ja que està a només 6 kms de Salamanca. Immediatament hem partit cap a CASTELLANOS DE VILLIQUERA, a 5 kms, i després cap a CALZADA DE VANDUNCIEL, a 5 kms més, sempre per camí.

Aquí mos hem comiadat d'en Luís, i ja hem partit en Toni i jo cap a EL CUBO DE LA TIERRA DEL VINO, a 20 kms. Aquest tram l'hem fet per asfalt, ja que el camí era complicat. Hem arribat al poble cap a les 11 h.

D'El Cubo hem partit cap a VILLANUEVA DEL CAMPEÁN, a 13 kms per camí de terra. Quan faltaven uns 2 kms mos hem trobat amb el grup de 14 ciclistes. Hem arribat junts al poble i hem enfilat directament, per camí de terra, cap a ZAMORA, a 19 kms.

Hem arribat sense cap incidència a Zamora devers la una del migdia. Com que era prest, hem decidit arribar a MONTAMARTA, uns 20 kms més envant; així avançam camí per s'etapa dels Picos d'europa que haurem de travessar. Per tant, mos hem aturat a dinar a Zamora, a sa plaça de s'ajuntament.

En aquests moments aprofit per escriure ses incidències d'aquesta etapa. Encara no hem arribat a Montamarta. Ara són a prop de les 3 de s'horabaixa. Pensam arribar al poble prop de les 17.30 h.

Hem arribat al poble cap a les 17 h. Ha estat una mica liós, ja que per sortir de Zamora hem seguit ses fletxes grogues per fer es camí i aquestes mos han fet fer un munt de volta. De fet, en un moment donat, es camí ha estat tallat per unes obres i no hem vist cap alternativa, així que mos hem hagut d'espabil·lar. Finalment hem aconseguit trobar es camí i hem arribat a ROALES DEL PAN, a 7 kms de Zamora. Des d'aquí, i sempre per camí, hem enfilat cap a MONTAMARTA (12 kms). Hem perdut, una altra vegada, ses fletxes grogues, així que mos hem acostat a sa carretera N-630 i hem seguit un camí paral·lel a sa carretera que mos ha duit al poble.

Quan hem arribat, hem cercat s'albergue, situat prop de sa benzinera. Està bastant bé. Ampli i net. Només hi havia 4 persones quan hem arribat.

Mos hem dutxat i hem fet bugada, i hem partit cap a un bar-restaurant-cafeteria on hem vist una mica sa final Nadal-Federer de Wimbledon i hem sopat. Una vegada acabat el sopar mos hem anat a dormir perquè estavem ben cansats. Eren prop de les 21.15 h i feia fred.

Demà mos espera una altra etapa maratoniana.

05-07-2008: FUENTERROBLE DE SALVATIERRA - SALAMANCA (52 kms)

Com sempre, mos hem aixecat a les 6.15 h i hem partit a les 7 h a fer camí. Es capellà em va dir una ruta alternativa a sa que teníem que era una mica més suau i més ràpida. És sa que hem fet, gràcies a Déu, ja que s'etapa d'ahir mos ha passat factura i ses cames no responien.
Hem seguit ses indicacions del camí i hem partit cap a NAVARREDONDA DE SALVATIERRA, poble situat a 11 kms d'on erem. Feia molt de fred, tal vegada 12 ºC, i mos hem abrigat amb el paravents. En terra estava banyat completament, de sa rovada caiguda. Hem fet camí sense problemes fins que, una vegada passat Navarredonda (en realitat no hi hem passat, ja que el camí passa a 1 km del poble) he fet parxe i mos hem enredat quasi mitja hora. Hem seguit ses indicacions del capellà i a partir d'aquí hem agafat sa ruta alternativa.
Cap a les 9 h arribavem a PEDROSILLO DE LOS AIRES, després d'una pujada dura. Tots els bars del poble (2) estaven tancats i no obrien fins a les 10 h, així que hem decidit contiunar cap al següent poble, MONTERRUBIO DE LA SIERRA, a 8 kms. També tenien el bar tancat (aquí només n'hi havia un), per tant hem anat cap al següent poble de sa ruta, MORILLE. Pel camí hem fet de ramaders, ja que s'havia escapat una vadella del tancat i el propietari l'encalçava. Com que venia cap a noltros, li hem aturat es pas i l'hem fet tornar enrera. A poc a poc l'hem duit cap al tancat.
A Morille també estava tancat es bar, però hem vist tres dones que tornaven de sa seva passejada matinal i els hi hem demanat on hi havia un bar obert. Mos han dit que no n'hi havia d'altre i una d'elles mos ha convidat a fer un cafè amb llet a ca seva. Hem acceptat amb gust, ja que no havíem menjat res des de que havíem partit i ja eren prop de les 11 h. Mos ha preparat un cafè amb llet i galletes. Ho hem trobat mel.
En Toni ha tornat a tenir problemes amb sa seva bici. Ha entortit sa cadena. Li he llevat sa baula torta i ha pogut continuar.
Sortint de sa casa, mos hem trobat un ciclista de Salamanca, En Luís Montero, que li agrada fer es camí. De fet forma part d'un grup que es comunica mitjançant sa web bicigrino.com. Coneixia es camí fins a Salamanca perfectament i mos ha acompanyat tot es temps. Ha estat una sort trobar-lo, ja que hem entrat a SALAMANCA pel camí original i mos ha acompanyat, primer a una tenda de bicicletes per canviar sa cadena i arreglar els canvis del meu germà (jo he aprofitat per canviar es seient i posar-ne un de més còmode, de gel, perquè no podia pus amb el meu cul), i després mos ha acompanyat a un hostal al mateix centre de Salamanca. Eren les 12 h quan entravem a Salamanca.
Hem quedat per demà matí a sa plaça major per berenar i partir. Mos vol acompanyar un bocí de camí (uns 30 kms, quasi res!). Ja veurem què serà.
Ara anirem a visitar Salamanca, però això ja vos ho contarem de paraula.

04-07-2008: CARCABOSO - FUENTERROBLE DE SALVATIERRA (91 kms)

Etapa molt dura i llarga. Pot ser sa pitjor de ses que duim fetes fins ara. Hem pujat molt (de 200 mts fins a 1000 mts), ha fet molta calor (més de 35 ºC) i ha estat molt lenta (hem sortit a les 7.15 h i hem arribat a les 19.30 h).

Hem arrencat de CARCABOSO a les 7.15 h. Per por de que no passés lo mateix que ahir, hem pres un cafè amb llet i hem comprat un entrepà de cuixot salat a s'hostal. Hem partit cap a ALDENUEVA DEL CAMINO, que est troba a 38 kms. Sa sortida del poble l'hem feta seguint ses indicacions des camarer de s'hostal. Ha anat bé. Tot camí amb puja i baixa constant. Hem hagut d'obrir i tancar infinitat de barreres, amb lo que suposa de pèrdua de ritme. Quan duiem 7 kms, aproximadament, hi havia un indicador poc clar, just després de travessar una barrera. Hem seguit es camí ample pensant que anavem bé, però uns 3 kms més envant mos han dit que anavem malament. Hem tornat enrera i hem vist que havíem d'agafar un caminoi no més estret que es manillar de sa bici. Hem perdut més de mitja hora i per aquest caminoi no podíem fer via. Hem seguit uns 4 kms però els indicadors no eren molt clars. Finalment mos hem tornat a perdre, ja que no hi havia fletxes ni pilons per enlloc. Hem tornat enrera, fins on hi havia sa darrera fletxa que hem vist i mos hem trobat amb un peregrí que mos ha dit que pensava que el camí continuava per un altre caminoi estret. Com que ja havíem perdut molt de temps, hem decidit seguir-lo i, per sort, ha estat es correcte. Hem arribat a VENTA QUEMADA, que és un lloc senyalitzat a sa ruta però que no és més que una casa, antiga posada, amb més d'una hora de retràs sobre lo previst.

Aquí ja estava ben indicat i hem anat cap a CÁPARRA que és un llogaret on hi ha un arc romà preciós i unes restes romanes que estan desenterrant. Mos ha costat molt arribar-hi, ja que es camí era difícil.

A Cáparra hem berenat i mos hem trobat de bell nou amb els 14 ciclistes. Quan hem acabat de berenar hem partit cap a ALDEANUEVA DEL CAMINO, travessant rius i pujant i baixant es camí amb bastant mal estat. Ja feia molta calor i costava manxar bé. Al cap d'uns 6 kms, el camí ha anat a una carretera que hem seguida fins al poble. Bastant mal indicat, hem procurat seguir paral·lels a sa N-630, a fi d'arribar bé. Els darrers 5 kms els hem fet amb el grup de ciclistes i hem arribat al poble.

En Toni tornava a tenir es portabultos espenyat, així que hem demanat per un ferrer. Afortunadament, hi havia un ferrer molt bo al mateix poble que ho ha pogut arreglar, però hem estat dues hores aturats.

A les 14 h mos hem tornat a posar en marxa cap a BAÑOS DE MONTEMAYOR, un poble situat a 10 kms d'0n erem. Feia molta calor i, encara que es camí transcorregués per carretera, ha estat molt costós arribar-hi. Aquí hem descansat 5 minuts i tot d'una hem partit cap a PUERTO DE BÉJAR, un coll de 950 mts d'altitud.

Sortint de Baños hem agafat s'antic camí romà. Una construcció en perfecte estat encara i preciosa. S'arrencada és brutal. Calcul que un 20% de desnivell, amb s'afegit que el terra és tot pedra grossa que ja està desnivellada. Al cap de 500 mts, el desnivell afluixa bastant i ja es pot fer (més o manco). Hem fet aquest camí (uns 3 kms) i hem arribat a una font, on brollava aigua fresca i bona. Mos hem refrescat i hem descansat una mica.

En aquestes alçades de ruta ja anavem ben tocats. Faltava encara uns 2 kms per arribar a d'alt des coll, però ja era per asfalt.

A dalt eren les 15.30 h, així que hem decidit aturar-mos a dinar. S'únic lloc que hi havia era una benzinera que tenia un bar que no feia dinars. Només tapes i entrepans. En Toni s'ha empassat un entrepà enorme i jo he menjat algunes tapes. Després mos hem estirat una mica en uns bancs que hi havia a s'ombra per descansar.

Al cap de tres quarts d'hora, hem continuat camí cap a CALZADA DE BÉJAR, un poble situat a 13 kms d'on erem. Els primers 5 o 6 kms han estat de baixada i hem anat a parar al pont de La Malena, un pont romà sobre el riu Cuerpo de Hombre. Molt maco.

Continuant cap a Calzada ja ha estat tot pujada. Suau al principi i dura al final (el darrer kilòmetre i mig és mortal quan ja vas tocat).

Cap a les 17.45 h passàvem per Calzada i ràpidament hem enfilat cap a VALVERDE DE VALDELACASA, a 8 kms. No hi ha carretera directa, per tant ho hem fet tot per camí. Altra vegada hem hagut de travessar rius i pujar i baixar camí pedregós. Eren les 18.45 h quan arribàvem a Valverde. Hi havia una font que mos ha servit per beure i refrescar-mos.

Cap a VALDELACASA hem anat tot d'una, a 4 kms, però tots cap amunt (calcul que un 6% de desnivell: hem passat de 750 mts a 1000 en 4 kms). Molt dur ja en el nostre estat.

A Valdelacasa no hi ha ni albergue ni hostal, per tant hem hagut d'anar cap a FUENTERROBLE DE SALVATIERRA, a 8 kms. Tot per carretera, amb pujada i baixada.

A les 19.30 h feiem sa nostra entrada triomfal (acabats completament) a Fuenterroble. Hem cercat ràpidament s'albergue i mos hem dutxat i fet bugada, ja que sa roba era marró.

Hem sopat tots els peregrins junts. Ha estat una bona experiència. Hi havia 4 alemans, 2 californians, 2 mallorquins (noltros) i els hostalers i es capellà.

Després de sopar, es capellà mos ha mostrat sa parròquia. Una església romànica reformada (o reconstruïda, ja que estava quasi en runes) fa 10 anys. Es capellà ha fet molta feina i ha fet fer estàtues de fusta de Jesús, els apòstols i Maria i Maria Magdalena per representar sa ressurrecció. En fa una cada any. Tot això mos ho va mostrar i contar amb una hora i finalment mos va donar sa benedicció del peregrí.

En acabar me'n vaig anar a dormir. Eren prop de les 23 h i estava mort.

03-07-2008: CÁCERES - CARCABOSO (94 kms)

Etapa molt dura i llarga (i preciosa). Sa temperatura ha acompanyat: entre els 18 i 22ºC tot el temps. Feia un vent fresquet del nord que anava bé però el duiem de davant i això molestava. L'hem començada a les 7.15 h des de s'albergue municipal de Cáceres. En aquests moments, 16ºC. Com sempre, ses sortides estan molt mal indicades. Hem tengut sort i hem trobat ràpidament es camí. Fins a CASAR DE CÁCERES (uns 15 kms) és un camí de puja i baixa, amb trams de pista ampla. Mos hem topat amb 14 ciclistes més que feien es camí (fins a Galisteo), però aquests sí que anavem preparats, ja que duien un "cotxo escoba" que els duia sa roba, begudes, berenar, bicicletes de recanvi i altres estris pels imprevistos. Aquests han partit de Cáceres (de fet han fet nit al mateix albergue que noltros) i eren tota una tropa de diferents edats (joves, no tant joves i una dona).
Es nota que ja esteim de plè a sa ruta de la plata, ja que hem vist més peregrins a peu i algun més amb bicicleta.
Tota sa ruta es pot fer per camí de terra, excepte des de Galisteo fins a Carcaboso (11 kms) que és una carretera que té 5 km en tan mal estat que quasi és millor es camí. Si es fa es camí, des de Casar de Cáceres fins a Galisteo no es passa per dins de cap poble. Tots estan allunyats del camí, com a mínim 1 km i mos n'hem temut una mica tard (ja quan arribavem a Grimaldo), però ... què li farem!
Bé, hem passat per Casar de Cáceres cap a les 8.15 h i com que era prest i havíem pres un cafè amb llet i un suc a s'albergue hem decidit aturar-nos a berenar al pròxim poble que passàssim, i que era, en teoria, s'embassament d'Alcántara (uns 30 kms més envant). Així que camina caminaràs, i cap envant te faràs.
Es camí cap a s'embassament és, senzillament, una passada. Pujades i baixades, pista ampla i camins estrets, trialeres dures, etc, i sa vista de s'embassament (que el fa el riu Tajo) al final. D'aquesta manera hem arribat a s'embassament cap a les 10.30 h, però sa nostra sorpresa ha estat que no hi havia res per aturar-nos a berenar. Pot ser el club nàutic (sí, hi ha un club nàutic de riu per aquí!), però havíem de baixar a prop d'1 km i després tornar pujar per seguir, i com el pendent era al voltant d'un 7%, no mos ha fet ganes. Per cert, s'embassament és impressionant i veure davallar el Tajo cap a s'embassament és una passada!
Hem decidit continuar fins a CAÑAVERAL, un poble situat a 12 kms de s'embassament. Camí dur, difícil i empinat, amb pedres per a tot arreu que dificultaven es rodament i feia fallar sa tracció. A més, hem travessat finques on hi havia bous de lidia a lloure. Hem passat pel mig d'ells, a menys d'un metre. Afortunadament no mos han envestit, i això que el meu germà anava vermell!
Arribant a Cañaveral, veim que es camí tampoc passa pel poble. Per arribar-hi mos hem de desviar uns 2 kms per una trialera que baixava bastant (calcul que uns 100 m de desnivell en un kilòmetre, llavors era pla). Com que no sabíem si havíem de tornar per allà mateix hem decidit aturar-nos i menjar un suc i un plàtan que encara duiem. Res, 47 kms i encara no havíem berenat així com toca. Això ja començava a mosquejar.
Continuam i al cap de 5 kms passam per una estació de Renfe. Mos aturam a sa cafeteria i ... tancat!
Es veu que avui no era dia de berenar. Continuam cap a GRIMALDO, que era el següent poble, a uns 9 kms. Abans però havíem de pujar el "Puerto de los castaños". Per carretera, res, uns 2 kms a un 6% de desnivell. Per camí, 1 km amb un tram d'un 26% de desnivell, pedregat, gravillat, ... a peu! Com podeu pensar, és el que hem fet (després mos n'hem penedit, ja que sa carretera era més suau i sortíem allà mateix). Seguint camí cap a Grimaldo per dins un bosc magnífic. Males indicacions que casi mos fan perdre. Finalment arribam a una carretera que havíem de travessar per seguir es camí, però no hi havia ni rastre de Grimaldo, i això que ja tocaria haver-lo passat. Així que, decidim agafar carretera i tornar una mica enrera. Ves per on, havíem passat Grimaldo de llarg. No hi ha indicacions de com anar al poble en el camí. Eren les.msn.com/a una de migdia, així que a menjar un "bocata" de cuixot i un de formatge curat (amb oli i tomàtiga, faltaria més!). Això regat amb cervesa amb coca-cola (que hem descobert que reposa els minerals i ses forces!). A partir d'aquí, i com que era ja tard, hem decidit continuar per carretera. Hem anat cap a HOLGUERA (8 kms) i d'aquí cap a GALISTEO (10 kms), sempre per carretera.
Galisteo té un pont preciós, que travessa el riu Jerte. D'aquí cap a ALDEHUELA (el tros d'asfalt que és pitjor que un camí pedregat) i d'Aldehuela cap a CARCABOSO, 5 kms de bon asfalt. Aquí mos hem aturat per avui, a s'únic hostal que hi ha en tot el poble. Han estat 94 kms durs i cansats. Per pujar ses escales per anar a s'habitació, ses cames mos feien figa. I es cul ... madur com una tomàtiga vermella.
S'horabaixa ja fa més calor. Crec que passam els 30ºC.
Veurem què mos espera demà ...

02-07-2008: MÉRIDA - CÁCERES (79 kms)

Etapa més suau de lo esperat. Segurament degut a sa temperatura. Avui ha oscil·lat entre els 17ºC del matí fins els 28ºC de s'horabaixa. Ha fet vent i era fresquet, la qual cosa dificultava s'anar amb bicicleta i al mateix temps mos refrescava bastant i mos feia es camí més fàcil. Tot es camí ha estat per camins de terra. Si hagués fet calor, hagués estat una etapa molt dura, ja que tot es temps picava cap a amunt amb molt pocs descansos, i es camí no era precisament de pista llisa.

Hem sortit de MÉRIDA a les 7.15 h i ràpidament hem trobat es camí (ahir ja ho vaig demanar per tenir-ho fàcil). En poc temps, una horeta i quart, mos hem plantat a ALJUCÉN, on hem berenat. Abans, però, hem passar per sa presa romana, un lloc preciós, i per EL CARRASCALEJO.

Des d'Aljucén hem partit cap a ALCUÉSCAR, poble que hem passat de llis ja que el camí el deixava a un costat. Continuant hem arribat a CASAS DE DON ANTONIO, on hi ha un pont romà petit però magnífic.
Ja trobam peregrins, tant a peu com amb bicicleta. Es veu que ja estem en zona de "camino" coneguda.

De Casas de D. Antonio hem anat cap a ALDEA DEL CANO, i d'aquí cap a VALDESALOR on en Toni ha berenat una altra vegada ja que li faltava una mica de menjar. Li ha anat molt bé ja que ha recuperat forces per continuar.

Finalment, hem enfilat cap a CÁCERES on hem arribat cap a les 14 h. En total, 75 kms, però n'hem hagut de fer 4 més per arribar a s'albergue i que mos ha costat una mica trobar. Aquest està molt bé amb habitacions dobles que tenen bany dins s'habitació, tv i aire acondicionat.

Hem dinat a s'albergue i hem descansat una mica.

Com sempre, molt vius amb ses senyalitzacions. Hi són, però costa de veure-les. Sembla que estan pensades per els que van a peu, ja que els ciclistes passam aviat i hem d'anar molt a prop dels pilons per veure sa marca que hi ha a sobre i que indica sa direcció a seguir.

S'horabaixa he anat a passejar per Cáceres i a trobar un Ciber des d'on escric aquestes línies.

Demà serà una etapa més ...

01-07-2008: ZAFRA - MÉRIDA (65 kms)

Etapa més fàcil que ses anteriors. Més curta que ses altres però hem tingut alguns problemes per trobar es camí en algunes zones, ja que sa senyalització és insuficient pels que van amb bicicleta.

D'entrada, per sortir de Zafra hem tardat mitja hora, ja que ses fletxes grogues no duien enlloc. Lo millor és agafar el carrer de s'Albergue i tirar per amunt. Crec que ha de donar a una rotonda de sa carretera que va cap a Córdoba (que és on hem anat a parar al cap de mitja hora de voltar) i travessar sa carretera. Aquest ja és es camí i hi tornen haver ses fletxetes grogues. Aquestes gairebé desaparèixen i passen a ser uns pilons cúbics amb el símbol de la ruta de la plata. A damunt hi ha una retxa que indica sa direcció, però amb bici no es veu si no hi passes pràcticament per damunt.

Pujant un repetxonet i a 3 kms de Zafra arribam ja a LOS SANTOS DE MAIMONA, poble que hem de travessar dalt a baix i que convé anar demanant es camí a sa gent del poble, ja que, encara que hi ha fletxes, estan en terra o són difícils de veure.

Picant suament cap a baix anam cap a VILLAFRANCA DE LOS BARROS, a 16 kms. Tot per camí i ha fet una temperatura molt suau, la qual cosa ha afavorit que hi arribassim prest (cap a les 9). Aquí hem berenat i hem partit cap a TORREMEGÍA. També ha anat molt bé i hem pogut fer via, ja que el camí era una pista àmplia i bona. Es paisatge és com ahir: ni una ombra ni cap font ni riu ni res. Tampoc hi ha gent. Han estat 30 kms com aquell qui diu desèrtics a no ser perquè mos hem trobat, per primera vegada, quatre peregrins a peu (un tot sol, dos junts i un altre que també anava tot sol). A Torremegía mos hem aturat 10 minuts i hem continuat ja cap a MÉRIDA. Sa sortida des poble ha estat un desastre, ja que hem perdut els indicadors i hem fet més de 5 kms de més cercant-los. Finalment els hem trobat i hem seguit es camí (molt dolent per fer amb bici, ja que està ple de terra fina, com arena, que dificulta es manxar bé). Hem decidit sortir del camí i agafar sa carretera. Hem fet carretera (N-630) fins el km 631.5 on hem agafat un desviament que tornava agafar es camí.

Ja per es camí hem arribat a Mérida. Una ciutat molt maca. Sa temperatura era de 26ºC, però 3 hores després ja era de 36ºC.

Hem cercat s'albergue però estava complet i hem hagut d'anar a cercar un hostal. Finalment mos hem quedat a dormir a s'hostal El Torero. No està malament.

Durant s'horabaixa hem visitat Mèrida. Hem anat a s'anfiteatre romà i a sa plaça d'Espanya, on hi ha edificis emblemàtics. També hem anat a nedar a sa piscina municipal, aprofitant que feia molta calor i que teníem temps per relaxar-mos.

Demà toca una etapa en principi bastant més dura. Però això serà demà ...

30-06-2008: ALMADÉN DE LA PLATA - ZAFRA (81 kms)

Etapa molt dura. Hem sortit prest d'Almadén (cap a les 6.30 h) i de sortida ja mos hem trobat repetxons molt forts. Hem travessat finques de porcs negres "pata negra" i després de una hora i mitja de camí dur hem arribat a REAL DE LA JARA on hem berenat. Només anavem en Toni i jo, ja que en Tomeu ha decidit anar per carretera.

Una vegada berenats hem partit cap a MONESTERIO. La meitat (10 kms) és per camí de terra i s'altre és per asfalt. Quan anavem a agafar s'asfalt mos crida en Tomeu i mos diu que decideix tornar cap a Sevilla amb bus i intentar trobar un vol cap a Palma. Diu que no es troba bé físicament i pensa que lo millor és tornar. Sa notícia mos ha deixat de pedra, però pensam que si no pot seguir tal vegada sigui sa millor decisió. Li desitjam que es recuperi bé.

Els 10 kms d'asfalt cap a Monesterio són de pujada continua a un 6% més o manco. Aquí mos hem aturat a beure i hem caigut en un bar que es deia Mallorca i duia el mapa de s'illa a defora. Vaja sorpresa!

Continuant cap a FUENTE DE CANTOS es fa inicialment per asfalt i es veu que als 2 kms aproximadament es desvia sa ruta cap al camí de terra. Noltros no hem vist aquest desviament, així que hem continuat per asfalt fins a Fuente de Cantos. Els 20 kms s'han fet relativament aviat, ja que sa carretera picava per avall. Des de Fuente de Cantos hem anat, ja per camí cap a CALZADILLA DE BARROS, on hem arribat cap a les 12.30 h. Avui anavem bé de temps, però, 2 kms després, a n'en Toni se li ha romput el portabultos. Hem intentat apedassar-ho, però no hem pogut. Així que he hagut de carregar amb una beassa i es sac de dormir seu i seguir cap a PUEBLA DE SANCHO PÉREZ. Han estat 20 kms molt durs, ja que feia calor (no tanta com ahir) i anava bastant carregat de pes. A més el paisatge era àrid i sense arbres ni ombres per enlloc. Des de Puebla a Zafra només hi ha 2 kms, així que hi hem anat tot d'una esperant trobar una tenda de bicicletes. L'hem trobada però no obria fins a les 17.30 h. Hem anar cap a s'Albergue municipal però estava tancat (eren les dues i mitja) i no obria fins a les 5 de s'horabaixa. Suats i cansats, hem anat a dinar i a fer temps. A les 5 hem anat a s'Albergue i mos han dit que estava tancat per tot, només obrien per informar. Així que hem anat a cercar un hostal. Hem anat a parar a s'hostal Las Palmeras, molt a prop de s'ajuntament.

Mos hem dutxat i refrescat i hem partit cap a sa tenda de bicis. Allà mos hem trobat que no podia arreglar es portabultos d'en Toni i tampoc en tenia per bicis dobles. Mos ha dit que tal vegada li podrien saldar es portabultos (d'alumini) a Puebla de Sancho Pérez, així que cap allà mos hem tornat. Afortunadament li han pogut arreglar i ara torna a tenir portabultos en condicions. Veurem demà si aguanta (al manco té un aspecte molt més reforçat que abans).

Tornant cap a Zafra, sa meva coberta de darrera ha començat a fallar (baldufava). Mos hem tornat a aturar a sa tenda de bicis i he canviat sa coberta.

S'etapa eren uns 81 kms, però degut a tot es trui que hem tingut, n'hem fet 95.

Finalment, mos n'hem anat a s'hostal a descansar i des d'aquí escric aquestes línies.

Tampoc puc penjar fotos.

29-06-2008: SEVILLA - ALMADÉN DE LA PLATA (75 kms)

Etapa bastant dura, especialment al final. Mos hem aixecat a les 6 i hem partit cap a les 7.15. El motiu: mos hem entretingut amb ses bicis i per deixar ses claus de s'habitació.

Des de sa Palza de la Encarnación cap al riu Guadalquivir tot dret pel carrer Alfonso XII. Vorajant el riu hem anat cap al pont de Triana i l'hem travessat. Tot d'una que acaba ja es veuen les fletxes grogues que marquen cap a la dreta i que indiquen el camí de la plata. Al cap d'uns 2 kms hi ha un indicador amb una creu groga (que indica que no hem de seguir més per aquí) i una fletxa groga cap a la dreta. Marca cap a unes escales que hem de pujar a peu i que mos faran travessar s´autovia.

Seguint ses fletxes anam cap a CAMAS, que és un poble dormitori de Sevilla. Sortint de Camas hi ha una rotonda. L'hem de travessar tot dret i mos du cap a SANTIPONCE. Tot aquest bocí es fa per asfalt. Des de Santiponce fins a GUILLENA i de Guillena fins a CASTILBLANCO DE LOS ARROYOS es fa tot per camins de terra.

A Guillena mos hem aturat a berenar. Eren devers les 9.15 h. Entrepans, cerveses, cafès i 3 litros d´aigo mos ha costat 11.60 euros!

Al cap de mitja hora hem partit cap a Castilblanco. Començava a fer calor, però això no era res comparat amb lo que mos esperava.

Sortint de Guillena s'arriba a una rotonda on hem de girar a l'esquerra i entrar dins una espècie de polígon. A partir d´aquí ja seguim ses fletxes que senyalitzen bé per agafar el camí de terra. D'aquí fins a Castilblanco són prop de 15 km de camçi trialer amb pujades i baixades suaus però difícils si no estàs en forma. Hem travessat finques tancades on hi ha bous de lidia. Alguna d´aquestes finques fa més de 4 km de llarga. Cap al final mos hem topat amb un grup de ciclistes que venien i que mos han donat indicacions del que mos esperava i quina direcció havíem de prendre. Sortint d'aquestes trialeres hem arribat a una pista de terra que mos ha duit cap a sa carretera principal que va cap a Castilblanco. Des d´aquí són 4 km de pujada constant a un 4% aproximadament que es fa dura per sa calor (ja eren prop de la una). Aquí en Tomeu no ha pogut pus i ha decidit quedar per descansar. Duiem prop de dues hores de retard sobre l'horari previst, però en Tomeu ha tingut sa sort de que sa policia local de Castilblanco l'ha pogut acompanyar fins a ALMADÉN amb furgoneta. Faltaven encara 30 kms de carretera "rompepiernas" amb pujades i baixades i feia molta calor.

En Toni i jo hem continuat per asfalt (no hi ha camí) i mos ha costat molt arribar, ja que sa calor era molt forta (més de 40ºC). Quan falten uns 20 km per arribar es pot agafar el desviament per dins del Parque Natural del Norte, però estavem tant cansats que hem decidit seguir per carretera.

Un ciclista que ha arribat posteriorment mos ha dit que l'ha fet, que és preciós i que ha nedat a una bassa que fa un riuet que hi passa (quina enveja!) però que sa part final és una pujada que s'ha de fer a peu.

Finalment, ja a Almadén, mos hem refrescat, dutxat i anat a dinar a sa piscina del poble. Després hem intentat descansar una mica i hem fet bugada. Llavors hem anat al Mesçon Los Macías a sopar i a veure sa final de s´eurocopa de futbol. I després ... a dormir!

PD: Avui no penjaré fotos, ja que aquest ordinador té l´usb per darrera i no hi puc accedir.

28-06-2008: PALMA DE MALLORCA - SEVILLA

Avui hem començat sa nostra aventura. Hem quedat a s'aeroport a les 8.30 h i hem embarcat ses bicis sense cap problema. A les 10.45 h ha sortit s'avió i hem arribat a Sevilla cap a les 12.15 h sense incidències.
Quan hem arribat, hem muntat ses bicis al mateix aeroport, mos hem canviat i hem partit cap a Sevilla (només són 7 km fins a s'entrada i 12 km fins al centre mateix de Sevilla). Uns 40ºC a s'exterior de s'aeroport i més encara al centre de Sevilla. Sa veritat és que hem estat una bona estona per muntar ses bicis (quasi una hora i mitja), però és que n'hi havia alguna completament desmuntada.

Cap a les 14.15 h hem partit cap a Sevilla.

A les 15.15 h hem arribat al centre i mos hem aturat a dinar. Ha estat bé: dues tapetes (bacallà amb salsa i pitreres de pollastre amb ceba) i una ensaladeta per tots tres. Evidentment, dues cerveses perhom (feia 42ºC a s'ombra!).
Després de dinar, hem anat a s'hostal (l'Oasis Backpacker). Un lloc agradable i net i amb molta gent jove (de 18 a 30 anys i tota estrangera). La sorpresa ha estat que a ses habitacions hi ha aire acondicionat, la qual cosa s'agraeix moltíssim amb aquestes temperatures (sembla que esteim dins d'un forn).
Després de "prendre possessió" de s'habitació (compartida amb tres persones més), mos hem dutxat i hem partit a visitar una mica Sevilla. Hem tombat pel centre (comercial), hem pres un granitzat de llimona (boníssim) i hem anat a fer algunes compres, ja que jo he tingut problemes amb ses beasses i he hagut de comprar unes varilles metàl·liques per subjectar-les bé al porta-bultos. A més, sa sabata em pega a ses beasses quan pedaleig i he hagut de fer alguna "xapuça" per evitar-ho. Veurem demà si ho he aconseguit solucionar.
Després de ses compres hem tornat a s'hostal i he fet ses "xapuces" i llavors hem partit amb ses bicis a passejar per Sevilla.
Hem anat cap al riu Guadalquivir i hem manxat vora el riu. Hem visitat la Torre del Oro, sa Plaza de España (impressionant!) i la Giralda. Després d'això hem anat a sopar a un dels Mesones Serranito. Molt bò i relativament econòmic. Hem sopat de "cola de toro", una ensalada i dues cerveses més (aquí, a Sevilla, són molt refrescants i no cansen ... veurem sa panxa com torna!).
Finalment hem tornat a s'hostal i a dormir.

Entre una cosa i s'altra, avui hem fet uns 23 km amb bici. Ara aprofit per escriure aquestes línies (són les 23.40 h) i me'n vaig a dormir, que demà mos hem d'aixecar a les 6.15 h.