10-07-08: BUSTIELLO - GIJÓN (64 kms)

S'etapa de Bustillo a Gijón és de 60 kms, però per arribar a sa platja de San Lorenzo són 4 kms més.

Una etapa per carretera plena de ciclistes locals, especialment arribant a Gijón, on el Alto de la Madera, a 10 kms de Gijón, es veu que és molt popular.

El dia abans, s'horabaixa, varem arreglar un munt de parxes de sa meva bici. Es veu que varem passar per alguna zona d'espines i em vaig endur el premi gros.

Hem partit de BUSTILLO a les 9.15 h, ja que a s'albergue teníem berenar inclòs i el servíen a partir de les 8.30 h, cap a MIERES (7 kms). Hem travessat mig poble seguint sa carretera, i quan hem arribat a l'esglèsia hem girat a ma dreta per agafar s'AS-111, direcció LANGREO. Comença una pujada bastant dura d'uns 7 kms al Alto de Santo Emiliano (SANTU MIANU). Una vegada coronat el Alto, baixam ràpidament cap a LANGREO (12.5 kms). Per sortir de Langreo ha estat un caxondeo, ja que hem tardat més de mitja hora per trobar s'AS-246 que és s'antiga carretera de Langreo a Gijón. Per trobar-la hem hagut de demanar un munt de vegades i finalment la varem trobar. Immediatament comença una pujada de 2.5 kms cap a GARGANTADA, que és dureta quan ja duus uns quans kms a ses cames, vas cansat i fa calor.

Des d'aquí, baixada llarga cap a NOREÑA, sempre seguint s'AS-246, i després cap a FIGARONA per enfilar 3.5 kms de pujada cap a l'ALTO DE LA MADERA, des d'on baixam, durant 10 kms, cap a GIJÓN. Durant sa baixada hi ha unes vistes precioses, tant de sa ciutat com de sa costa.

Devers la una del migdia arribavem a Gijón. Faltant 3 kms per arribar he marcat el kilòmetre 1000 de sa ruta al meu rellotge.

Tot d'una que hem arribat mos hem dirigit cap a sa platja de San Lorenzo, on hem finalitzat oficialment es viatge.

Més tard mos hem trobat amb ses nostres famílies i hem anat a dinar d'una parrillada de carn, que és molt bona. Es vespre hem celebrat s'èxit del viatge per la via de la plata amb una mariscada extraordinària, a un lloc molt bo: Casa Desy-Pochi, molt prop de Quintueles. Totalment recomanable! Quantitat, qualitat, tracte exquisit i preu molt bo!

09-07-2008: LA VECILLA DE CURUEÑO - BUSTIELLO (71 kms)

Etapa fantàstica. Possiblement sa millor de totes. Hem anat per paisatges fabulosos i hem arribat a sa sempre verda Astúries. Ja fa uns quans dies que circulam a més de 700 mts d'altitud, i això es nota amb sa temperatura i amb sa marxa.

Hem partit de LA VECILLA DE CURUEÑO, a uns 1100 mts d'altitud cap a VALDEPIÉLAGO (1.5 kms), per una carretera asfaltada, estreta però sense trànsit. Eren les 8.15 h i feia mot de fred (mos han dit que devíem estar a uns 10 ºC). Tota s'ascenció cap al PUERTO DE VEGARADA (1555 mts d'altitud), que està a 27 kms de La Vecilla, l'hem feta per sa mateixa carretera. Molt de verd, vorejant el riu Curueño, amb paisatge de somni. Molt agradable. Sempre pujant, amb pujada suau tot el temps fins als últims 5 kms on sa pujada ja és dura.

Seguint aquesta carretera, la LE-321, hem passat pels pobles de VALDIPÉLAGO (1.5 kms), NOCEDA DE CURUEÑO (3.5 kms), TOLIBA DE ABAJO (10 kms), on mos hem aturat a berenar, LUGUEROS (0.5 kms), CERULLEDA (4.5 kms) i REDIPUERTAS (2 kms), que és el darrer poble abans de travessar el coll. 7 kms després de Redipuertas arribam al coll de Vegarada on entram a Astúries i on comença una davallada vertiginosa, espectacular, meravellosa i ... no tenc més qualificatius per descriure-ho. Camí de terra en forta pendent. Durant 13 kms de davallada espectacular hem passat per RIO ALLER (9 kms), on acaba es camí de terra i comença a ser asfaltat, LA PARAYA (3 kms), CASOMERA (1 km), LLAMAS (3 kms) i COLLANZO (2 kms), on ja agafam sa carretera AS-253 direcció CABAÑAQUINTA (7 kms). A Cabañaquinta en Toni ha fet parxe, per tant mos hem aturat a arreglar-ho i hem aprofitat per reposar forces i descansar una mica.

Al cap d'una hora hem représ sa marxa cap a MOREDA (10 kms) per sa carretera AS-112, i d'aquí cap a BUSTIELLO (3 kms) on hem quedat a s'albergue per dormir. Arribavem cap a les 14 h.

Demà serà sa darrera etapa. Sa que mos durà a Gijón. Haurem fet, comptant alguns kilòmetres que hem fet dins de poblacions per visitar-les, uns 1000 kms. Sa veritat és que ha valgut la pena.

Demà serà el darrer apunt d'aquest viatge.

08-07-2008: VALENCIA DE DON JUAN (COYANZA) - LA VECILLA DE CURUEÑO (74 kms)

Etapa tranquila i ràpida. L'hem feta tota per asfalt, encara que es pot fer quasi tota per camí de terra, ja que des de Valencia de D. Juan fins a Palanquinos (uns 18 kms) hi ha un camí de terra paral·lel a sa carretera que hem seguit (LE-523), i des de Villacelama fins a Mansilla (uns 5 kms), també. Després des de Mansilla fins a Puente Villarente (uns 7 kms) hi ha el camí francès de Santiago, i des de Puente Villarente fins a Devesa de Curueño (uns 18 kms) hi ha un camí de terra paral·lel a sa carretera que hem fet (CL-624).

Sa temperatura ha estat més bé fresqueta (ha fet fred quasi tot el matí) per la qual cosa mos hem hagut d'agrigar.

Hem partit de VALENCIA DE DON JUAN (antigament es deia Coyanza) a les 8 h cap a FRESNO DE LA VEGA (6 kms) i tot seguit cap a GIGOSOS DE LOS OTEROS (4.5 kms), JABARES DE LOS OTEROS (4 kms), PALANQUINOS (4 kms), VILLANUEVA DE LAS MANZANAS (2.5 kms), VILLACELAMA (2.5 kms) i MANSILLA DE LAS MULAS (4 kms) sense cap incidència destacable. A Mansilla mos hem aturat a segellar ses credencials i a berenar. Hem descansat una hora i hem continuat el camí capa a PUENTE VILLARENTE (7 kms) per sa N-601. Durant aquest trajecte hem recordat el camí francès que varem fer fa quatre anys. Hem tornat a veure peregrins (bastants) que feien el camí.

Des de Puente Villarente hem pres sa carretera comarcal CL-624 cap a SANTIBÁÑEZ DE PORMA (5 kms), MORAL DEL CONDADO (6 kms) i DEVESA DE CURUEÑO (8 kms), on mos hem desviat cap a l'esquerra, direcció León, per agafar, a la dreta (200 mts), sa comarcal LE-321 direcció LA VECILLA.

Sa ruta, sense incidències i per un paisatge magnífic, verd, amb molta d'aigua per tot, ha estat BARRILLOS DE CURUEÑA (a 2,5 kms de sa cruïlla), GALLEGOS DE CURUEÑA (2,5 kms), SANTA COLOMBA DE CURUEÑO (1 km), LA MATA DE CURUEÑO (4 kms), PARDESEVIL (2,5 kms), LA CÁNDANA DE CURUEÑO (2,5 kms) i LA VECILLA DE CURUEÑO (3 kms), des d'on escric aquestes línies. És un poble petit però molt maco.

A La Vecilla mos hem instal·lat a s'hostal Las Hoces, a de vora s'estació del tren. Eren prop de la una del migdia.

He de dir que s'invent d'en Tomeu de posar ses varilles en diagonal al meu portabultos per enganxar bé ses beasses ha funcionat de meravella fins ara. No he tornat tenir cap problema amb elles, i ha aguantat bé. Gràcies, Tomeu!

Demà enfilam ja sa serralada cantàbrica i passarem cap a Astúries per una pista de terra. Veurem com anirà.

07-07-2008: MONTAMARTA - VALENCIA DE DON JUAN (91 kms)

Mos hem aixecat a les 7 h i hem partit cap a un bar per fer un cafè amb llet (uns 500 mts cap enrera d'on erem). Cap a les 7.45 h hem partit per carretera (N-630) cap al primer poble, FONTANILLAS DE CASTRO. Podíem agafar el camí de terra que va paral·lel a sa carretera, però es cansament que duim damunt i que es paisatge que es veu des del camí és el mateix, mos ha fet decidir fer tota s'etapa per carretera. D'aquesta manera hem fet, d'una tirada, FONTANILLAS DE CASTRO (11 kms), RIEGO DEL CAMINO (4 kms) , GRANJA DE MORERUELA (7 kms) i SANTOVENIA DEL ESLA (8 kms), on mos hem aturat a berenar.

Mos han servit un entrepà de cuixot salat semblant al que li varen donar a n'en Toni a dalt del Puerto de Béjar. Era kilomètric!

Es trànsit per sa N-630 és molt dens, però una vegada passat Riego del Camino, hi ha una bifurcació que agafa sa N-631, direcció Palacios de Sanabria, on sembla que tothom l'agafa, ja que a partir de llavors sa carretera ha tingut molt poc trui.

Una vegada berenats i descansats, hem continuat cap a VILLAVEZA DEL AGUA (6 kms), BARCIAL DEL BARCO (2 kms), VILLANUEVA DEL AZOAGUE (6 kms) i BENAVENTE (4 kms), on hem entrat per veure una mica es poble i fer algunes compres. En realitat, només he comprat jo i m'he comprat una camiseta de ciclista màniga llarga ja que el temps és fresquet, sobre tot el matí.

Des de Benavente hem partit sempre per sa N-630 cap a León. Hem passat per CIMANES DE LA VEGA (15 kms), VILLAQUEJIDA (2,5 kms) i TORAL DE LOS GUZMANES (11 kms). Aquí, al final del poble i prop d'una benzinera, hi ha una rotonda. Agafant sa sortida cap a la dreta (no hi ha indicacions de cap classe), sortim de sa N-630 i anem a una carretera comarcal que mos ha duit a VILLADEMOR DE LA VEGA (2,5 kms), SAN MILLÁN DE LOS CABALLEROS (0,8 kms) i, finalment, a VALENCIA DE DON JUAN (3,5 kms), on mos aturam a descansar i a dormir. Eren prop de les 14 h.

A Valencia de D. Juan mos hem allotjat a un hostal rural (Hostal rural La Asturiana), molt a prop del quarter de la Guàrdia Civil. És un lloc molt ben acondicionat. Habitacions espacioses i confortables, i s'hostal completament renovat.

Afortunadament, sa temperatura ha acompanyat per fer s'etapa. Tot lo dia ha fet entre 12 i 18 ºC. De fet hem tingut fred qualque estona (això no és Sevilla!).

S'horabaixa l'hem dedicat a visitar es poble, que és molt maco, i a descansar. Demà, més.

06-07-2008: SALAMANCA - MONTAMARTA (94 kms)

Etapa fàcil. D'entrada hem descansat 45 min. més que els altres dies, ja que mos hem aixecat a les 7.00 h. Havíem quedat amb en Luís per fer un cafè a les 7.45 h i cap a les 8 hem fet un xocolata amb xurros (o cafè amb llet). En Toni s'ha empassolat un altre entrepà de campionat!

Abans de res, ahir horabaixa mos varem dedicar a recórrer sa part antiga de Salamanca. Una ciutat impressionant! Hi havia un munt de noces, per tant, per tot arreu hi havia convidats molt ben vestits, cotxes antics pels nuvis, etc.

Es vespre varem anar a fer un aperitiu a sa "Taberna Celta", al carrer Peña Primera. Mos varen fer un pop a la gallega extraordinari i ho varem regar amb una copa de ribeiro. Molt bo. A s'hora de pagar, l'amo mos va convidar, ja que per ell, els primers peregrins que arriben a sa seva taberna es mereixen que els convidi. Un detall únic!

Com deia, després de berenar, cap a les 8.30 h hem partit cap a ALDEASECA DE ARMUÑA, sempre guiats per en Luís. En poc temps hi hem arribat, ja que està a només 6 kms de Salamanca. Immediatament hem partit cap a CASTELLANOS DE VILLIQUERA, a 5 kms, i després cap a CALZADA DE VANDUNCIEL, a 5 kms més, sempre per camí.

Aquí mos hem comiadat d'en Luís, i ja hem partit en Toni i jo cap a EL CUBO DE LA TIERRA DEL VINO, a 20 kms. Aquest tram l'hem fet per asfalt, ja que el camí era complicat. Hem arribat al poble cap a les 11 h.

D'El Cubo hem partit cap a VILLANUEVA DEL CAMPEÁN, a 13 kms per camí de terra. Quan faltaven uns 2 kms mos hem trobat amb el grup de 14 ciclistes. Hem arribat junts al poble i hem enfilat directament, per camí de terra, cap a ZAMORA, a 19 kms.

Hem arribat sense cap incidència a Zamora devers la una del migdia. Com que era prest, hem decidit arribar a MONTAMARTA, uns 20 kms més envant; així avançam camí per s'etapa dels Picos d'europa que haurem de travessar. Per tant, mos hem aturat a dinar a Zamora, a sa plaça de s'ajuntament.

En aquests moments aprofit per escriure ses incidències d'aquesta etapa. Encara no hem arribat a Montamarta. Ara són a prop de les 3 de s'horabaixa. Pensam arribar al poble prop de les 17.30 h.

Hem arribat al poble cap a les 17 h. Ha estat una mica liós, ja que per sortir de Zamora hem seguit ses fletxes grogues per fer es camí i aquestes mos han fet fer un munt de volta. De fet, en un moment donat, es camí ha estat tallat per unes obres i no hem vist cap alternativa, així que mos hem hagut d'espabil·lar. Finalment hem aconseguit trobar es camí i hem arribat a ROALES DEL PAN, a 7 kms de Zamora. Des d'aquí, i sempre per camí, hem enfilat cap a MONTAMARTA (12 kms). Hem perdut, una altra vegada, ses fletxes grogues, així que mos hem acostat a sa carretera N-630 i hem seguit un camí paral·lel a sa carretera que mos ha duit al poble.

Quan hem arribat, hem cercat s'albergue, situat prop de sa benzinera. Està bastant bé. Ampli i net. Només hi havia 4 persones quan hem arribat.

Mos hem dutxat i hem fet bugada, i hem partit cap a un bar-restaurant-cafeteria on hem vist una mica sa final Nadal-Federer de Wimbledon i hem sopat. Una vegada acabat el sopar mos hem anat a dormir perquè estavem ben cansats. Eren prop de les 21.15 h i feia fred.

Demà mos espera una altra etapa maratoniana.

05-07-2008: FUENTERROBLE DE SALVATIERRA - SALAMANCA (52 kms)

Com sempre, mos hem aixecat a les 6.15 h i hem partit a les 7 h a fer camí. Es capellà em va dir una ruta alternativa a sa que teníem que era una mica més suau i més ràpida. És sa que hem fet, gràcies a Déu, ja que s'etapa d'ahir mos ha passat factura i ses cames no responien.
Hem seguit ses indicacions del camí i hem partit cap a NAVARREDONDA DE SALVATIERRA, poble situat a 11 kms d'on erem. Feia molt de fred, tal vegada 12 ºC, i mos hem abrigat amb el paravents. En terra estava banyat completament, de sa rovada caiguda. Hem fet camí sense problemes fins que, una vegada passat Navarredonda (en realitat no hi hem passat, ja que el camí passa a 1 km del poble) he fet parxe i mos hem enredat quasi mitja hora. Hem seguit ses indicacions del capellà i a partir d'aquí hem agafat sa ruta alternativa.
Cap a les 9 h arribavem a PEDROSILLO DE LOS AIRES, després d'una pujada dura. Tots els bars del poble (2) estaven tancats i no obrien fins a les 10 h, així que hem decidit contiunar cap al següent poble, MONTERRUBIO DE LA SIERRA, a 8 kms. També tenien el bar tancat (aquí només n'hi havia un), per tant hem anat cap al següent poble de sa ruta, MORILLE. Pel camí hem fet de ramaders, ja que s'havia escapat una vadella del tancat i el propietari l'encalçava. Com que venia cap a noltros, li hem aturat es pas i l'hem fet tornar enrera. A poc a poc l'hem duit cap al tancat.
A Morille també estava tancat es bar, però hem vist tres dones que tornaven de sa seva passejada matinal i els hi hem demanat on hi havia un bar obert. Mos han dit que no n'hi havia d'altre i una d'elles mos ha convidat a fer un cafè amb llet a ca seva. Hem acceptat amb gust, ja que no havíem menjat res des de que havíem partit i ja eren prop de les 11 h. Mos ha preparat un cafè amb llet i galletes. Ho hem trobat mel.
En Toni ha tornat a tenir problemes amb sa seva bici. Ha entortit sa cadena. Li he llevat sa baula torta i ha pogut continuar.
Sortint de sa casa, mos hem trobat un ciclista de Salamanca, En Luís Montero, que li agrada fer es camí. De fet forma part d'un grup que es comunica mitjançant sa web bicigrino.com. Coneixia es camí fins a Salamanca perfectament i mos ha acompanyat tot es temps. Ha estat una sort trobar-lo, ja que hem entrat a SALAMANCA pel camí original i mos ha acompanyat, primer a una tenda de bicicletes per canviar sa cadena i arreglar els canvis del meu germà (jo he aprofitat per canviar es seient i posar-ne un de més còmode, de gel, perquè no podia pus amb el meu cul), i després mos ha acompanyat a un hostal al mateix centre de Salamanca. Eren les 12 h quan entravem a Salamanca.
Hem quedat per demà matí a sa plaça major per berenar i partir. Mos vol acompanyar un bocí de camí (uns 30 kms, quasi res!). Ja veurem què serà.
Ara anirem a visitar Salamanca, però això ja vos ho contarem de paraula.

04-07-2008: CARCABOSO - FUENTERROBLE DE SALVATIERRA (91 kms)

Etapa molt dura i llarga. Pot ser sa pitjor de ses que duim fetes fins ara. Hem pujat molt (de 200 mts fins a 1000 mts), ha fet molta calor (més de 35 ºC) i ha estat molt lenta (hem sortit a les 7.15 h i hem arribat a les 19.30 h).

Hem arrencat de CARCABOSO a les 7.15 h. Per por de que no passés lo mateix que ahir, hem pres un cafè amb llet i hem comprat un entrepà de cuixot salat a s'hostal. Hem partit cap a ALDENUEVA DEL CAMINO, que est troba a 38 kms. Sa sortida del poble l'hem feta seguint ses indicacions des camarer de s'hostal. Ha anat bé. Tot camí amb puja i baixa constant. Hem hagut d'obrir i tancar infinitat de barreres, amb lo que suposa de pèrdua de ritme. Quan duiem 7 kms, aproximadament, hi havia un indicador poc clar, just després de travessar una barrera. Hem seguit es camí ample pensant que anavem bé, però uns 3 kms més envant mos han dit que anavem malament. Hem tornat enrera i hem vist que havíem d'agafar un caminoi no més estret que es manillar de sa bici. Hem perdut més de mitja hora i per aquest caminoi no podíem fer via. Hem seguit uns 4 kms però els indicadors no eren molt clars. Finalment mos hem tornat a perdre, ja que no hi havia fletxes ni pilons per enlloc. Hem tornat enrera, fins on hi havia sa darrera fletxa que hem vist i mos hem trobat amb un peregrí que mos ha dit que pensava que el camí continuava per un altre caminoi estret. Com que ja havíem perdut molt de temps, hem decidit seguir-lo i, per sort, ha estat es correcte. Hem arribat a VENTA QUEMADA, que és un lloc senyalitzat a sa ruta però que no és més que una casa, antiga posada, amb més d'una hora de retràs sobre lo previst.

Aquí ja estava ben indicat i hem anat cap a CÁPARRA que és un llogaret on hi ha un arc romà preciós i unes restes romanes que estan desenterrant. Mos ha costat molt arribar-hi, ja que es camí era difícil.

A Cáparra hem berenat i mos hem trobat de bell nou amb els 14 ciclistes. Quan hem acabat de berenar hem partit cap a ALDEANUEVA DEL CAMINO, travessant rius i pujant i baixant es camí amb bastant mal estat. Ja feia molta calor i costava manxar bé. Al cap d'uns 6 kms, el camí ha anat a una carretera que hem seguida fins al poble. Bastant mal indicat, hem procurat seguir paral·lels a sa N-630, a fi d'arribar bé. Els darrers 5 kms els hem fet amb el grup de ciclistes i hem arribat al poble.

En Toni tornava a tenir es portabultos espenyat, així que hem demanat per un ferrer. Afortunadament, hi havia un ferrer molt bo al mateix poble que ho ha pogut arreglar, però hem estat dues hores aturats.

A les 14 h mos hem tornat a posar en marxa cap a BAÑOS DE MONTEMAYOR, un poble situat a 10 kms d'0n erem. Feia molta calor i, encara que es camí transcorregués per carretera, ha estat molt costós arribar-hi. Aquí hem descansat 5 minuts i tot d'una hem partit cap a PUERTO DE BÉJAR, un coll de 950 mts d'altitud.

Sortint de Baños hem agafat s'antic camí romà. Una construcció en perfecte estat encara i preciosa. S'arrencada és brutal. Calcul que un 20% de desnivell, amb s'afegit que el terra és tot pedra grossa que ja està desnivellada. Al cap de 500 mts, el desnivell afluixa bastant i ja es pot fer (més o manco). Hem fet aquest camí (uns 3 kms) i hem arribat a una font, on brollava aigua fresca i bona. Mos hem refrescat i hem descansat una mica.

En aquestes alçades de ruta ja anavem ben tocats. Faltava encara uns 2 kms per arribar a d'alt des coll, però ja era per asfalt.

A dalt eren les 15.30 h, així que hem decidit aturar-mos a dinar. S'únic lloc que hi havia era una benzinera que tenia un bar que no feia dinars. Només tapes i entrepans. En Toni s'ha empassat un entrepà enorme i jo he menjat algunes tapes. Després mos hem estirat una mica en uns bancs que hi havia a s'ombra per descansar.

Al cap de tres quarts d'hora, hem continuat camí cap a CALZADA DE BÉJAR, un poble situat a 13 kms d'on erem. Els primers 5 o 6 kms han estat de baixada i hem anat a parar al pont de La Malena, un pont romà sobre el riu Cuerpo de Hombre. Molt maco.

Continuant cap a Calzada ja ha estat tot pujada. Suau al principi i dura al final (el darrer kilòmetre i mig és mortal quan ja vas tocat).

Cap a les 17.45 h passàvem per Calzada i ràpidament hem enfilat cap a VALVERDE DE VALDELACASA, a 8 kms. No hi ha carretera directa, per tant ho hem fet tot per camí. Altra vegada hem hagut de travessar rius i pujar i baixar camí pedregós. Eren les 18.45 h quan arribàvem a Valverde. Hi havia una font que mos ha servit per beure i refrescar-mos.

Cap a VALDELACASA hem anat tot d'una, a 4 kms, però tots cap amunt (calcul que un 6% de desnivell: hem passat de 750 mts a 1000 en 4 kms). Molt dur ja en el nostre estat.

A Valdelacasa no hi ha ni albergue ni hostal, per tant hem hagut d'anar cap a FUENTERROBLE DE SALVATIERRA, a 8 kms. Tot per carretera, amb pujada i baixada.

A les 19.30 h feiem sa nostra entrada triomfal (acabats completament) a Fuenterroble. Hem cercat ràpidament s'albergue i mos hem dutxat i fet bugada, ja que sa roba era marró.

Hem sopat tots els peregrins junts. Ha estat una bona experiència. Hi havia 4 alemans, 2 californians, 2 mallorquins (noltros) i els hostalers i es capellà.

Després de sopar, es capellà mos ha mostrat sa parròquia. Una església romànica reformada (o reconstruïda, ja que estava quasi en runes) fa 10 anys. Es capellà ha fet molta feina i ha fet fer estàtues de fusta de Jesús, els apòstols i Maria i Maria Magdalena per representar sa ressurrecció. En fa una cada any. Tot això mos ho va mostrar i contar amb una hora i finalment mos va donar sa benedicció del peregrí.

En acabar me'n vaig anar a dormir. Eren prop de les 23 h i estava mort.