Etapa molt dura i llarga (i preciosa). Sa temperatura ha acompanyat: entre els 18 i 22ºC tot el temps. Feia un vent fresquet del nord que anava bé però el duiem de davant i això molestava. L'hem començada a les 7.15 h des de s'albergue municipal de Cáceres. En aquests moments, 16ºC. Com sempre, ses sortides estan molt mal indicades. Hem tengut sort i hem trobat ràpidament es camí. Fins a CASAR DE CÁCERES (uns 15 kms) és un camí de puja i baixa, amb trams de pista ampla. Mos hem topat amb 14 ciclistes més que feien es camí (fins a Galisteo), però aquests sí que anavem preparats, ja que duien un "cotxo escoba" que els duia sa roba, begudes, berenar, bicicletes de recanvi i altres estris pels imprevistos. Aquests han partit de Cáceres (de fet han fet nit al mateix albergue que noltros) i eren tota una tropa de diferents edats (joves, no tant joves i una dona).
Es nota que ja esteim de plè a sa ruta de la plata, ja que hem vist més peregrins a peu i algun més amb bicicleta.
Tota sa ruta es pot fer per camí de terra, excepte des de Galisteo fins a Carcaboso (11 kms) que és una carretera que té 5 km en tan mal estat que quasi és millor es camí. Si es fa es camí, des de Casar de Cáceres fins a Galisteo no es passa per dins de cap poble. Tots estan allunyats del camí, com a mínim 1 km i mos n'hem temut una mica tard (ja quan arribavem a Grimaldo), però ... què li farem!
Bé, hem passat per Casar de Cáceres cap a les 8.15 h i com que era prest i havíem pres un cafè amb llet i un suc a s'albergue hem decidit aturar-nos a berenar al pròxim poble que passàssim, i que era, en teoria, s'embassament d'Alcántara (uns 30 kms més envant). Així que camina caminaràs, i cap envant te faràs.
Es camí cap a s'embassament és, senzillament, una passada. Pujades i baixades, pista ampla i camins estrets, trialeres dures, etc, i sa vista de s'embassament (que el fa el riu Tajo) al final. D'aquesta manera hem arribat a s'embassament cap a les 10.30 h, però sa nostra sorpresa ha estat que no hi havia res per aturar-nos a berenar. Pot ser el club nàutic (sí, hi ha un club nàutic de riu per aquí!), però havíem de baixar a prop d'1 km i després tornar pujar per seguir, i com el pendent era al voltant d'un 7%, no mos ha fet ganes. Per cert, s'embassament és impressionant i veure davallar el Tajo cap a s'embassament és una passada!
Hem decidit continuar fins a CAÑAVERAL, un poble situat a 12 kms de s'embassament. Camí dur, difícil i empinat, amb pedres per a tot arreu que dificultaven es rodament i feia fallar sa tracció. A més, hem travessat finques on hi havia bous de lidia a lloure. Hem passat pel mig d'ells, a menys d'un metre. Afortunadament no mos han envestit, i això que el meu germà anava vermell!
Arribant a Cañaveral, veim que es camí tampoc passa pel poble. Per arribar-hi mos hem de desviar uns 2 kms per una trialera que baixava bastant (calcul que uns 100 m de desnivell en un kilòmetre, llavors era pla). Com que no sabíem si havíem de tornar per allà mateix hem decidit aturar-nos i menjar un suc i un plàtan que encara duiem. Res, 47 kms i encara no havíem berenat així com toca. Això ja començava a mosquejar.
Continuam i al cap de 5 kms passam per una estació de Renfe. Mos aturam a sa cafeteria i ... tancat!
Es veu que avui no era dia de berenar. Continuam cap a GRIMALDO, que era el següent poble, a uns 9 kms. Abans però havíem de pujar el "Puerto de los castaños". Per carretera, res, uns 2 kms a un 6% de desnivell. Per camí, 1 km amb un tram d'un 26% de desnivell, pedregat, gravillat, ... a peu! Com podeu pensar, és el que hem fet (després mos n'hem penedit, ja que sa carretera era més suau i sortíem allà mateix). Seguint camí cap a Grimaldo per dins un bosc magnífic. Males indicacions que casi mos fan perdre. Finalment arribam a una carretera que havíem de travessar per seguir es camí, però no hi havia ni rastre de Grimaldo, i això que ja tocaria haver-lo passat. Així que, decidim agafar carretera i tornar una mica enrera. Ves per on, havíem passat Grimaldo de llarg. No hi ha indicacions de com anar al poble en el camí. Eren les.msn.com/a una de migdia, així que a menjar un "bocata" de cuixot i un de formatge curat (amb oli i tomàtiga, faltaria més!). Això regat amb cervesa amb coca-cola (que hem descobert que reposa els minerals i ses forces!). A partir d'aquí, i com que era ja tard, hem decidit continuar per carretera. Hem anat cap a HOLGUERA (8 kms) i d'aquí cap a GALISTEO (10 kms), sempre per carretera.
Galisteo té un pont preciós, que travessa el riu Jerte. D'aquí cap a ALDEHUELA (el tros d'asfalt que és pitjor que un camí pedregat) i d'Aldehuela cap a CARCABOSO, 5 kms de bon asfalt. Aquí mos hem aturat per avui, a s'únic hostal que hi ha en tot el poble. Han estat 94 kms durs i cansats. Per pujar ses escales per anar a s'habitació, ses cames mos feien figa. I es cul ... madur com una tomàtiga vermella.
S'horabaixa ja fa més calor. Crec que passam els 30ºC.
Veurem què mos espera demà ...
Es nota que ja esteim de plè a sa ruta de la plata, ja que hem vist més peregrins a peu i algun més amb bicicleta.
Tota sa ruta es pot fer per camí de terra, excepte des de Galisteo fins a Carcaboso (11 kms) que és una carretera que té 5 km en tan mal estat que quasi és millor es camí. Si es fa es camí, des de Casar de Cáceres fins a Galisteo no es passa per dins de cap poble. Tots estan allunyats del camí, com a mínim 1 km i mos n'hem temut una mica tard (ja quan arribavem a Grimaldo), però ... què li farem!
Bé, hem passat per Casar de Cáceres cap a les 8.15 h i com que era prest i havíem pres un cafè amb llet i un suc a s'albergue hem decidit aturar-nos a berenar al pròxim poble que passàssim, i que era, en teoria, s'embassament d'Alcántara (uns 30 kms més envant). Així que camina caminaràs, i cap envant te faràs.
Es camí cap a s'embassament és, senzillament, una passada. Pujades i baixades, pista ampla i camins estrets, trialeres dures, etc, i sa vista de s'embassament (que el fa el riu Tajo) al final. D'aquesta manera hem arribat a s'embassament cap a les 10.30 h, però sa nostra sorpresa ha estat que no hi havia res per aturar-nos a berenar. Pot ser el club nàutic (sí, hi ha un club nàutic de riu per aquí!), però havíem de baixar a prop d'1 km i després tornar pujar per seguir, i com el pendent era al voltant d'un 7%, no mos ha fet ganes. Per cert, s'embassament és impressionant i veure davallar el Tajo cap a s'embassament és una passada!
Hem decidit continuar fins a CAÑAVERAL, un poble situat a 12 kms de s'embassament. Camí dur, difícil i empinat, amb pedres per a tot arreu que dificultaven es rodament i feia fallar sa tracció. A més, hem travessat finques on hi havia bous de lidia a lloure. Hem passat pel mig d'ells, a menys d'un metre. Afortunadament no mos han envestit, i això que el meu germà anava vermell!
Arribant a Cañaveral, veim que es camí tampoc passa pel poble. Per arribar-hi mos hem de desviar uns 2 kms per una trialera que baixava bastant (calcul que uns 100 m de desnivell en un kilòmetre, llavors era pla). Com que no sabíem si havíem de tornar per allà mateix hem decidit aturar-nos i menjar un suc i un plàtan que encara duiem. Res, 47 kms i encara no havíem berenat així com toca. Això ja començava a mosquejar.
Continuam i al cap de 5 kms passam per una estació de Renfe. Mos aturam a sa cafeteria i ... tancat!
Es veu que avui no era dia de berenar. Continuam cap a GRIMALDO, que era el següent poble, a uns 9 kms. Abans però havíem de pujar el "Puerto de los castaños". Per carretera, res, uns 2 kms a un 6% de desnivell. Per camí, 1 km amb un tram d'un 26% de desnivell, pedregat, gravillat, ... a peu! Com podeu pensar, és el que hem fet (després mos n'hem penedit, ja que sa carretera era més suau i sortíem allà mateix). Seguint camí cap a Grimaldo per dins un bosc magnífic. Males indicacions que casi mos fan perdre. Finalment arribam a una carretera que havíem de travessar per seguir es camí, però no hi havia ni rastre de Grimaldo, i això que ja tocaria haver-lo passat. Així que, decidim agafar carretera i tornar una mica enrera. Ves per on, havíem passat Grimaldo de llarg. No hi ha indicacions de com anar al poble en el camí. Eren les.msn.com/a una de migdia, així que a menjar un "bocata" de cuixot i un de formatge curat (amb oli i tomàtiga, faltaria més!). Això regat amb cervesa amb coca-cola (que hem descobert que reposa els minerals i ses forces!). A partir d'aquí, i com que era ja tard, hem decidit continuar per carretera. Hem anat cap a HOLGUERA (8 kms) i d'aquí cap a GALISTEO (10 kms), sempre per carretera.
Galisteo té un pont preciós, que travessa el riu Jerte. D'aquí cap a ALDEHUELA (el tros d'asfalt que és pitjor que un camí pedregat) i d'Aldehuela cap a CARCABOSO, 5 kms de bon asfalt. Aquí mos hem aturat per avui, a s'únic hostal que hi ha en tot el poble. Han estat 94 kms durs i cansats. Per pujar ses escales per anar a s'habitació, ses cames mos feien figa. I es cul ... madur com una tomàtiga vermella.
S'horabaixa ja fa més calor. Crec que passam els 30ºC.
Veurem què mos espera demà ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario